Visadjes d'èyîr (I) : Pârin do Congo | ||
|
Quand on rinture dins nosse maujone, on bia tâblau vos dit bondjoû. C'èst l' tâblau d'on grand fleûve ètur totès colines. Su l' cène qu'èst tot pa-d'vant, on veut dès vôyes di trin, brâmint, come dins one gâre, dès maujones catchîyes asto d'aubes come on n'è veut nin vêci, èt dès laudjès r'mîses. Ci coline-là diskind tot paujêremint jusqu'à on grand fleûve. Vos-avoz advinè jusse : on port. Dji n'î a jamaîs mètu lès pîds, mins on bia djoû, ça sèrè faît pace qu'one saquî a s'crît, dins on cwin do tâblau, "Matadi", èt qu' c'èst vélà qui m' pârin, mi chér pârin do Congo, a vikè avou s' famile à tant in.mè ci payis-là. Portant, mi pârin, dji n' l'a wêre vèyu d' tote mi djon.nèsse. Li pus vîye di mès sovenances, c'è-st-à Anvèrs' dissu on blanc long batia. Mi pârin, Georges -come mi-, aleûve paurti avou l' Compagnîye Maritime Bèlje. Por mi, ci n'èsteûve nin l' preumî côp, pace qu'i m'a mostrè l' timonerîye, lès gros moteûrs, lès cabines ... C'èsteûve pus bia qu'one catèdrâle ! Tènawète, on d'jeûve bondjoû à one saquî : on marin à l' pia tote nwâre, ou bin on voyadjeû. Quand dj'a rintrè o viladje, c'èsteûve on rêve qui dj' aveûve lèyi 'nn'alè avou li, dissu l' grande basse. Afîye one lète, èt, come on côp d' ton'wâre dins mès djoûs d'èfant, li rintréye o payis po saqwants samwin.nes, avou totès afaîres à disbalè èt à mostrè, èt dès longuès chîjes po mile istwêres avou dès novias mots come dès pièles : "Matadi", "Bôma", "Jadotville", "Bamiléké" ... Portant, quand i mousseûve , on côp d' ton'wâre, vos-a-dj' dit, avou s' grosse vwès èt sès bèlikes, dji m' racrapoteûve. Mins one munute après, qué boneûr avou Pârin èt Matante Rôsa ! C'èst zèls vôrmint qui m'ont d'nè l' gout do mète li clès d'zos l' payasson, èt d'alè veûy one miète pus lon qui l' bwârd di Moûse. Combin a-t-i d'meurè d'anéyes vôrlà po-z-awè si deur quand is-ont d'vu riv'nu ? Fwârcis, come tant d's-ôtes, vos savoz bin poqwè. Alôrs, combin ènn'a-dj' vèyu èt visitè, avou li, di sès soçons do grand tâblau ? Lî a-dj' bin faît comprinde qu'i m'a rindu eûreûs ? Enfin,on djoû, il a ètindu l' dêrin tchant dès tams-tams do grand bwès do Congo. Dj'èsteûve justumint à Anvèrs', lodji po deûs mwès à "l'Soce des Marins Zaïrois", si dêrin cadau. Avou dès Péres èt dès marins què l'avin.ne bin conu, on-z-a-priyi avou dès mots di-d-pârlà. Sûr qu'il a stî binauje ! | ||
| © Georges Puissant. octôbe 1987 | ||
|
Retour au menu : Textes wallons Retour au menu : Pages personnelles |