Li batia | ||
|
Abîye ! Dj' apice mi gros cayè : Padrî lès plopes, v'la on batia ! On batia ? Jusse po m' fè tûzè Tinre li vièrna Èt m' fè paurti Lon di d'vêci. | ||
|
Li chume blankit lès piles do pont. Abîye, mi grande lunète di cûr Po rademint saye di lîre li nom Dins lès spitûres Conte li pèrèt. Waî : « Anny », twè ! | ||
|
Siya qu'il èst dins mès papîs ! Tin, vo-l'-la, pus d' chîj mwès passè ... Â, mi direûs' ti bin, batelî, Ayi, poqwè As' sicrît ça Dissu t' batia ? | ||
|
As' sayi d' agritchtè l' boneûr, Lès mwins sèréyes dissu l' fèrèt, Èt l' sinte tron.nè, tot come one fleûr À l' fin d' l'èstè, Quand i va tchaîr ? Quand dji m' va braîre ? | ||
| © Georges Puissant. fèvri 2009 | ||
|
Retour au menu : Textes wallons Retour au menu : Pages personnelles |